dimarts, 4 d’abril de 2017

Les sèries no només entretenen, també poden ser objecte d'estudi.

La segona jornada de la 14a Setmana de la Comunicació ha transcorregut en un ambient més propi d'una universitat com la nostra. Les ponències d'avui s'han centrat en l'estudi acadèmic i la investigació en diferents àmbits de l'audiovisual. En aquest sentit, Concepción Cascajosa, professora i investigadora en el camp de les sèries a la "Universidad Carlos III de Madrid",la primera conferenciant, ha parlat sobre la utilitat i la necessitat d'estudiar les sèries de ficció.


Partint de la base que la ficció contemporània és un element complex i en constant evolució, Cascajosa ha remarcat que, com a consumidors hem de filtrar i decidir quin tipus de sèries veiem. "Se hacen unas 3.600 series al año" ha remarcat, provocant certa sorpresa entre el públic. Segons ella, per fer-ho necessitem entendre un fenomen, ja tòpic, com és la globalització. Seguint aquesta idea, s'ha proclamat defensora de la televisió i optimista en aquest camp, negant que la televisió com a format tingui els dies comptats. D'altra banda, assegura que la televisió s'està reinventant i que els canals tradicionals estan reformant-se i esdevenint "transnacionals" de la mateixa manera que ho fan les plataformes de contingut a la carta online.

Cascajosa ha acabat fent una apel·lació a la necessitat d'entendre les sèries com una representació de la realitat. Remarca, sobretot, el paper que han de jugar aquestes en la lluita contra els grans mals de les societats humanes.


L'acte ha continuat amb la ponència de Iolanda Tortajada i Raúl Martínez, tots dos investigadors en el camp de l'audiovisual i membres de la Mesa per la Diversitat en l'Audiovisual del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, el CAC. La seva ponència, centrada en la presentació del seu estudi sobre la representació de col·lectius minoritaris en les sèries de ficció. "Igual que la representació no és innocent, l'entreteniment tampoc ho és", deia Tortajada en referència a l'estigmatització de certs grups de persones migrades a partir de l'ús d'estereotips disfressats d'humor.


En el mateix ordre, Martínez destacava la "visió única" a l'hora de fer humor o de tractar alguns temes en l'audiovisual. Ha parlat, per exemple, de la similitud entre personatges com "Mauricio Colmenero" d'Aida, "Antonio Recio", de La que se Avecina, o "Florencio Sáez" de Pelotas. Tots tres, homes espanyols, sobre la cinquantena, amb prejudicis xenòfobs, sexistes i homòfobs. Aquest ús del mateix arquetip de personatge per a fer un tipus d'humor descriu la "visió única" que s'hauria d'evitar en l'audiovisual segons Martínez.


Han acabat presentant les conclusions del seu estudi i presentant les recomanacions que proposen des de la Mesa per la Diversitat, entre les quals ha destacat la demanda de "fugir dels estereotips" i la negació de la creativitat com a excusa per mantenir els mateixos esquemes de representació. "La nostra societat és diversa, ens hauríem de plantejar seguir en aquest camí", sentenciaven en acord els dos ponents.


Crònica: Guerau Marqués
Equip de Fotografia: Almudena Martínez, Catalina Bover, Nerea Zuriguel, Anna Badia
Gravació i edició de vídeo: Oscar Manyoses, Marc Miranda, Oleksandre Ladyzhenskyy
Redacció i locució vídeo: Clàudia Niubò

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada