dimarts, 12 d’abril de 2016

Redescobrint el periodisme: investigació i fotografia


Després de l’èxit del primer dia, la 13ª Setmana de la Comunicació continuava amb dos convidats de luxe, el periodista, escriptor i criminòleg Francisco Pérez Abellán i el fotoperiodista, Bru Rovira.

La primera ponència s’ha iniciat amb una presentació breu i concisa a mans de Rafa Gimena, president del col·legi de periodistes de la demarcació de Lleida. En un inici, Paco Pérez ha volgut fer una anàlisi, de manera molt breu, del panorama periodístic actual, aportat idees com la necessitat de que el periodisme s’exerceixi com a contrapoder o la de canviar el model actual de periodisme.

En la part central de la xerrada, Paco Pérez, denominat per ell mateix com a “detectiu de la història”, ha parlat sobre els diferents crims que ha investigat i ha narrat un gran nombre d’anècdotes i successos viscuts al llarg de la seva trajectòria professional. L’exemple més representatiu és el del general Prim, en el que va ser essencial la seva investigació per resoldre’n l’assassinat. Pérez ha fet referència a les irregularitats històriques relacionades amb els crims que han marcat un abans i un després en la història d’aquest país.

També ha apuntat que, actualment, molts crims són polítics, ja sigui per acció o per omissió. Pérez ha afegit que “no podem combatre el crim d’aquell que roba uns pantalons mentre que una persona de rellevància roba milions d’euros i ningú diu res”.



“Sóc un gran crític del periodisme que s’està fent en aquest moment. Em sento decebut”


Per últim, Pérez ha volgut donar un missatge als periodistes. Ha explicat que el periodisme està en mal moment, però que som nosaltres mateixos els que hem de tirar aquesta professió endavant en un moment en que els mitjans han perdut l’olfacte i la raó social, ja no donen informació, sinó que ofereixen productes.

Pérez ha tancat la xerrada posant èmfasi en que, si vols ser periodista, has de ser capaç de lluitar contra col·lectius més poderosos, fins i tot contra la teva pròpia empresa, si aquesta s’oposa al que fas. “Són riscos que has de córrer si vols arribar a ser un bon periodista. Només es pot arribar a ser un bon periodista amb interès i vocació, apart de ser innovador.”

La segona ponència de la tarda ha estat a càrrec del fotoperiodista Bru Rovira. En un inici, ha apuntat la idea de que actualment, tot i tenir a l’abast molta informació, tenim la sensació com a col·lectiu que no entenem res del que passa, que vivim sota el signe de la manipulació i del desconcert. Als mitjans, es valora la quantitat per sobre de la qualitat, estant molts d’aquests subjectes a interessos polítics.

Rovira ha explicat que estem en un món en que la mirada està centrada més en funció de les emocions que en funció de l’interès. El periodisme viu de buscar l’emoció sentimental, tot i que això dificulta l’anàlisi del context de les coses que passen.


“Actualment tenim un periodisme de gran impacte i de gran oblit a la vegada”

Durant la xerrada, Rovira ha explicat tot un seguit d’anècdotes referents a la seva professió, com per exemple els diferents viatges periodístics que ha fet a països en conflictes bèl·lics. En aquest context, ha fet referència als viatges dels periodistes per cobrir notícies en diferents indrets, apuntant que “quan nosaltres anem a fer alguna cosa com a periodistes, estem trepitjant la història.”

Rovira ha afirmat que el periodista té la gran oportunitat d’entendre les coses que passen, ja que és la persona que escolta i informa d’aquests successos. També ha apuntat que “anar a fer 4 fotos a les guerres és treballar per les empreses. Cal fer un discurs amb referència a la història per tal de fer un servei a la societat.”

Per concloure la xerrada, ha volgut destacar que el periodista és una persona que fa parlar als altres, la obligació del qual és no acceptar el discurs únic de les coses. Ha explicat que estem en una època en que l’accés ha produït que hi hagi un desinterès per les persones que surten en les fotografies, que “cal tornar als llenguatges més evocatius del periodisme, tornar a parlar amb les persones, perquè la història del món és sempre la mateixa.”



Crònica: Abundi Bordera
Fotografia: Lucía Ramón, Andrea Puente, Anna Jordan, María Vilas, Carla Mateo i Paz Villaseñor
Gravació i edició vídeo: Marc Perelló, Marc Guillén, Ester Cunillera, Eric Carrasco, Sergi Masip i Danny Gismondi 
Redacció i locució vídeo: Gemma Fontané

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada