dilluns, 11 d’abril de 2016

La realitat del succés



Després de la inauguració de la 13a Setmana de la Comunicació, Carlos Quílez, ha estrenat el Saló Victor Siurana parlant de tot el que implica el periodisme de successos, des de les fonts, passant pels secrets de sumari i arribant al món de l’ètica periodística, element de discussió i diàfan del periodisme.

Carlos Quílez ha iniciat la conferència criticant la figura d’alguns erudits que “diuen que el secret de sumari ens vincula, però no ens vincula, ens vincula el sentit comú”. En aquesta mateixa línia ha defensat la figura del periodista que evita la censura, dient que “tot el que és declara com a secret és noticia”.


"Els periodistes hem de ser sempre impertinents. Hem de dubtar sempre de les fonts, sempre"


A més a més, ens ha parlat sobre el concepte de l’alarma social, aquest concepte que originem nosaltres com a societat i que única i exclusivament depèn de la societat com a conjunt. L’ús del sentit comú en la praxis periodística és essencial i ha dit que s’ha arribat a autocensurar pel bé social.

El tema principal ha esdevingut el periodisme i la figura del periodista dins del món. Ha confessat que vivim temps difícils en la professió. La censura també ha tingut un paper protagonista: “podem evitar la censura sent periodistes” ha dit Quílez, mentre reafirmava la tasca del periodista en el món i es mostrava un enamorat de la seva professió, concloent amb la idea que ser periodista “és la professió més bonica del món”.

Tot seguit, l’escriptora Elsa Plaza ens ha introduït el cas de la Vampira del Raval, l’Enriqueta Martí, acusada d’assassinar una nena que va desaparèixer al mateix barri. El tret diferencial d’aquest cas explicat per l’Elsa és que “d’un segrest se’n va derivar una assassina en sèrie, sense haver-hi cap cadàver pel mig”.


“El paper de la premsa va ser fonamental pel cas. El llenguatge misògin va definir el cas de la Vampira del Raval i va estigmatitzar la seva imatge a nivell social”


Per explicar el cas, ha fet servir diferents autors que parlaven de l’Enriqueta i que la veien com una dona dement, que en comptes d’estar a la presó havia de ser ingressada a un manicomi. En aquestes descripcions hi hem pogut observar la imatge de la dona segons els periodistes de l’època.

Finalment, ha descrit el procés d’investigació del llibre, que va consistir en la lectura d’un llibre sobre el cas i, sobretot, en els diaris de l’època.


Crònica: Josep Regany
Fotografia: Lucía Ramón, Andrea Puente, Anna Jordan, María Vilas, Carla Mateo i Paz Villaseñor
Gravació i edició vídeo: Marc Perelló, Marc Guillén, Ester Cunillera, Eric Carrasco, Sergi Masip i Danny Gismondi 
Redacció i locució vídeo: Maria Cabello

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada