dijous, 14 d’abril de 2016

La mort dels herois


Avui començava la que ja era la quarta jornada de la 13a Setmana de la Comunicació de la Universitat de Lleida. Ho feia amb el primer dels dos dies dedicats a la representació de la violència i el terror a la ficció, després d'un inici de setmana centrat en el món periodístic.

L'encarrregat de donar el tret de sortida al dijous ha estat el productor i dissenyador de videojocs valencià Ramon Nafria, que ha estat introduït per l'alumna del grau de Comunicació i Periodisme Audiovisuals Clàudia Darder. Des de les onze del matí ha estat presentant la primera part del seu seminari organitzat per Animac centrat en la producció de videojocs. Tot això ho ha fet davant d'un nombrós grup d'alumnes de la universitat que han matinat per conèixer de primera mà l'experiència de Nafria.

Aquesta primera fracció del seminari s'ha centrat en la trajectòria personal i professional del productor. Així, ha explicat tot el que des d'un principi li ha atret dels videojocs i com, poc a poc, van acabar sent una part molt important de la seva vida. Els alumnes també han pogut entendre la complexitat del procés de crear un videojoc i el difícil que moltes vegades és poder treure un projecte endavant



“La comunicació d'un desenvolupador amb la premsa és dificilísima, és molt complicat aconseguir destacar.”


Nafria acabava la seva ponència introduint els temes que tractarà demà en la segona part del seminari, en la que es centrarà completament en el procés de producció del seu videojoc 'Blues and Bullets' i en tots els impediments i problemes que s'hi van presentar durant el seu desenvolupament.

Ja a la tarda, ha estat el torn de la productora i directora Mar Targarona que ha compartit amb els assistents al Saló Víctor Siurana la seva dilatada experiència en l'àmbit professional. Després d'una introducció del doctor i professor Jorge Nieto, que ha ajudat a contextualitzar l'obra de Targarona, la productora de films com 'El Orfanato' o 'El Cuerpo' ha repassat amb detall tots els processos pels que s'han de passar per a poder treure endavant un projecte cinematogràfic.

Basant-se en la seva veterania al front d'una productora tant important com 'Rodar y Rodar', ha volgut reivindicar el paper de cinema com a cultura, una posició que creu ha estat bastant qüestionada en els darrers temps. També els assistents han pogut conèixer en profunditat totes les fases que ha hagut de superar el futur film de Targarona, 'Secuestro', per a poder, finalment, veure la llum.




Fer pel·lícules és una feina semblant a la d'un alquimista. Es produeix una imitació de la realitat en la qual tot és fals


Així mateix, ha fet un repàs exhaustiu a l'estat de la indústria del cinema a Espanya i tots els problemes que aquesta pateix, com la falta d'un "star system" propi o el poc que aquest es valora per part del públic del mateix país. Finalment, ha obert un extens torn de preguntes on encara ha pogut entrar més a fons en aquest tema, resolent així els dubtes que li han plantejat els alumnes que emplenaven el Saló.

La segona conferència de la tarda ha estat a càrrec de la Raquel Crisóstomo, escriptora i professora universitària. La presentació de la ponència l’ha dut a terme l’Ildefons Pla, alumne del grau de Comunicació i Periodisme Audiovisuals de la UdL.

Crisóstomo ha iniciat la xerrada deixant clar el tema sobre el qual versaria: “us vinc a parlar dels assassins en sèrie que apareixen a les sèries de televisió”.

En un inici, ha fet una breu anàlisi d’aquest fenomen en l’actualitat. Ha apuntat que, partint de la base que la televisió recull inquietuds socials, el fet de que sorgeixin tantes sèries basades en assassins, és degut a que és un reflex de necessitat social. El canvi en la percepció de la figura de l’heroi s’ha produït a partir de l’11S, fet que fa que la aquest deixi de ser absolutament meravellós i es converteixi en un heroi una mica “complicat”.

Durant la conferència, Crisóstomo ha mostrat un gran nombre d’exemples de sèries, com 24, Misfits, Heròis, Mad Men, Joc de Trons, True Detective, Death Note, Glee o True Blood.

Una de les sèries que ha destacat ha estat Carnivale, que va trencar amb el que s’havia fet fins llavors, reflectint en la mateixa sèrie un context molt similar al que s’estava vivint al moment de la seva emissió, però ha posat especial èmfasi en American Horror Story, on el que és considerat un monstre al final acaba sent el més humà, hi són presents molts valors positius.


“En les sèries de televisió, la línia entre l’heroi i el malvat és cada vegada més difosa”


Posteriorment, ha parlat de temes com la funció de l’entorn en els personatges, els personatges amb doble identitat o els debats ètics que tenen els assassins d’aquestes sèries. Ha apuntat que “l’entorn predetermina els valors, l’ètica, el posicionament dels protagonistes.” Pel que fa a la doble identitat, s’ha centrat en Dexter, reflexionant que “ens agradava, perquè al final no deixava de ser un vigilant que cuidava de nosaltres.” En últim lloc, ha fet referència a “l’assassí que tots portem a dins” en justificació al debat ètic d’aquests.

Crisóstomo ha volgut tancar amb Hannibal, personatge que ha tractat com “l’assassí en sèrie que encarna justament tot el que encarnaria un dolent, tot i que és el nostre personatge favorit.” Això s’entén, ha apuntat, perquè hi ha hagut una evolució en la percepció dels espectadors i perquè la seducció, en aquest cas, és a través d’un personatge estèticament molt cuidat.



Crònica: Ildefons Pla i Abundi Bordera
Fotografia: Lucía Ramón, Andrea Puente, Anna Jordan, María Vilas, Carla Mateo, Erica Pagani i Paz Villaseñor
Gravació i edició vídeo: Marc Perelló, Marc Guillén, Ester Cunillera, Eric Carrasco, Sergi Masip i Danny Gismondi 
Redacció i locució vídeo: Josep Regany

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada