dimecres, 13 d’abril de 2016

Emoció, realitat i acció


La 13a Setmana de la Comunicació de la Universitat de Lleida no s'atura. Avui ha tingut lloc la tercera jornada en una setmana on el periodisme i la ficció en són els protagonistes.

Les ponències d'aquesta tarda han estat iniciades pel periodista especialitzat en conflictes armats Nicolás Valle, qui només a l'inici de la xerrada ha enunciat l'objectiu principal de la seva ponència afirmant que com a periodistes “la nostra trinxera és la reflexió i la nostra arma són les paraules”. 

En la ponència, el periodista, ha volgut traslladar el seu públic a la reflexió dels termes terrorisme i terrorista. Quan la utilitzen els periodistes aquesta paraula? És legitim el seu ús? Quina és la definició exacte d'aquesta paraula? A través de diverses reflexions, exemples, comparacions, viatges històrics i definicions, Nicolás Valle ha acabat definint la paraula terrorisme com un acte indiscriminat i deliberat, dins un context de conflicte, on hi ha un mòbil ideològic o religiós i les víctimes que s'hi troben són civils. Una paraula que, tot i les definicions que pugui tenir, s'està fent servir per tapar tot el què passa, fet del qual els periodistes n'han de ser conscients. 


"La nostra trinxera és la reflexió i la nostra arma són les paraules"


Després de tot aquest llarg recorregut, la ponència ha acabat portant als espectadors a una pregunta crucial: existeixen realment els terroristes? Segons Nicolás Valle no. Ens ha manifestat que existeixen persones que han comès actes terroristes, actes criminals, però també remarca que “les persones no som la suma dels nostres actes”, sinó que “som més enllà del que fem”. Així doncs, la funció principal dels professionals de la comunicació ha de ser la de saber qualificar els actes i no les persones, deixant a una banda totes les trampes del llenguatge que de manera indiscriminada defineixen el rol d'un individu, que etiqueta les persones pels seus actes i no per les persones que són. 

El periodista ha acabat concloent la ponència amb un to emocional que l'hi ha permès arribar a l'interior del públic, tot reflexionant sobre el seu pas com a periodista i confessant el creixement personal que aquesta professió l'hi ha aportat com a persona. “Els periodistes fem una tasca molt important i n'hem de ser conscients”, afirmava Nicolás Valle. 

A continuació, la periodista freelance Arantza Diez ha fet, més que una ponència, un taller sobre el tractament de la Violència masclista en la informació. 

En la primera part de la xerrada la periodista ha definit els conceptes que es troben al voltant de la violència masclista, com ara el masclisme, el patriarcat, el gènere, els estereotips i el feminisme, fet que li ha permès poder explicar les seves paraules d'una manera clara, concreta i precisa de cara al públic durant la resta de la ponència.


"La diferència mai ha de justificar la desigualtat"


Arantza Diez ha seguit explicant la importància de la perspectiva de gènere en els mitjans, esmentant que els periodistes han de ser conscients de la manera com informen i com transmeten els missatges, ja que crearan un impacte sobre el públic i construiran un relat, ressaltant la importància sempre de la visibilitat de la dona. Dins d'aquest punt, la periodista ha remarcat que “hem de ser conscients de qui hi ha darrera les notícies”. A través de dades i gràfics, ha exposat com és el model actual d'homes i dones en els mitjans espanyols pel que fa a la seva presència i representació, unes dades que mostren les desigualtats existents i palpants, en la nostra societat, pel que fa a la diferència entre homes i dones en molts àmbits diferents, on ells sempre acaben sent els beneficiosos i dominants, mentre que elles acaben sent les submises i les menyspreades.

Seguidament, Arantza Diez, ha fet el públic partícip, a través de la mostra i l'explicació dels estereotips que es troben avui en dia, ajudant-se d'imatges i comunicats que els mateixos mitjans publiquen i transmeten. Afirmant que els mateixos mitjans invisibilitzen les dones. La periodista ha realitzat doncs, una xerrada dinàmica, realista i crítica sobre com és el tractament de les dones als mitjans i la responsabilitat que com a periodistes tenim pel que fa a la transformació d'aquest món patriarcal



Crònica: Gemma Fontané
Fotografia: Lucía Ramón, Andrea Puente, Anna Jordan, María Vilas, Carla Mateo i Paz Villaseñor
Gravació i edició vídeo: Marc Perelló, Marc Guillén, Ester Cunillera, Eric Carrasco, Sergi Masip i Danny Gismondi 
Redacció i locució vídeo: Ildefons Pla

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada