divendres, 15 d’abril de 2016

Els límits de la ficció


Desprès de tota una setmana de ponències a càrrec de professionals de l’àmbit periodístic, cinematogràfic, novel·lístic i digital, ja hem arribat al final de la 13a Setmana de la Comunicació de la Universitat de Lleida. En aquesta edició, que tenia com a tema central el tractament de la violència i el terror en la realitat i la ficció, han participat personatges tan prestigiosos com Nicolás Valle i Bru Rovira, que ens han alliçonat amb la seva experiència.

L’última jornada ha estat encetada per la segona part del seminari “Blues y balas, desarrollando un juego que no es para todos los públicos, on el President de l’Associació de Desenvolupadors d’Oci Interactiu, Ramon Nafria, ens ha introduït una mica més en el món dels videojocs tot explicant-nos de manera detallada els mètodes de finançament i el procés de creació del seu darrer projecte.

Ens ha guiat a través de les diverses fases de creació com ara la ideació del guió, el treball amb els actors i actrius a l’hora d’establir els moviments dels personatges, el doblatge. Tot i això, el director de l’empresa A Crowd of monsters ha incidit en la importància de la música que s’empra en els videojocs. Encara que moltes vegades es subestima, aquesta ha d’anar més enllà del simple so de fons i ha d’ajudar a introduir al jugador en el món fictici en el que es capfica.  Pel que fa a la promoció, hi ha un seguit de congressos (Rezzed, A Maze, Gamelab, etc. ) i de pàgines web (Greenlight) on els creadors poden anunciar els seus productes.


Blues and bullets ha resultat ser un exitós videojoc policíac traduït a 12 idiomes diferent. Nafria i el seu equip es van inspirar en l’estètica del dibuix alemany de principis del segle XIX i en films com “Sin City, (2005)” i “Metròpolis, (1927)”. La temàtica es podria relacionar amb sèrie d’investigació “True Detective, (2014)”.

Com a consell per a tots aquells que esteu interessats en la temàtica i us esteu plantejant desenvolupar videojocs, “Sobre todo tenéis explotar vuestras habilidades. Podéis entrar en foros especializados e ir a sitios que estén cerca de vosotros. Si sois creativos, hay salida.”

El guionista i youtuber David Suárez i la també guionista Cristina Galán, han iniciat la primera xerrada de la tarda, “Como petarlo fuertote en YouTube: de Internet a la tele”. En aquesta han parlat de “Vincent Finch”, un projecte acadèmic que van llançar a través de la popular plataforma de vídeos i que va acabar tenint un èxit inesperat.

La sèrie, que es va començar a idear l’any 2010 i no es va estrenar fins al 2014, té una finalitat còmica i es centra en el personatge fictici que posa nom al projecte, Vincent Finch, un noi que segons el mateix creador “tenía que reflejar todo aquello que no quería llegar a ser en mi vida. La intención era crear un ser horrible, más horrendo que yo”. Per simular una sensació de realitat i de que Finch veritablement existeix, fins i tot es va generar una falsa biografia, un compte de Twitter i un blog amb el seu nom.


L’egocèntric personatge, que de manera intencionada ha de representar tot allò més repulsiu de la nostra societat, manifesta un pensament masclista, racista i homòfob. Aquest ha sigut el motiu de que alguns alumnes del col·lectiu feminista Boira violeta interrompessin al començament de l’acte amb la intenció de que no es portés a terme. En les seves octavetes manifestaven el seu rebuig a aquest tipus d’humor tot dient “no és graciós ni el patriarcat, ni la violència masclista que aquest genera” i denunciaven la presència dels guionistes en la Setmana de la Comunicació.

La cloenda de la 13a Setmana de la Comunicació ha vingut donada per la Taula Rodona sobre la novel·la enegra “Assassins confessos”. Coordinada per Anna Sáez, els escriptors Emili Bayo, David Marín i Sebastià Bennasar i l’escriptora Sílvia Mayans han compartit la seva experiència en el món de la literatura i, especialment, en la novel·la negra. El fet és que aquest gènere està de moda i ofereix l’oportunitat d’arribar a un públic molt diferent al de la novel·la convencional. Com han apuntat els autors, la novel·la negra aporta una visió diferent de la societat, on el gran tema és la lluita entre l’individu i el col·lectiu.


La documentació necessària per crear novel·les policíaques, ha sigut un tema que ha deixat veure discrepàncies. Mentre que David Marín, opina que els detalls aportats per la ciència forense o l’especialitat policíaca moltes vegades donen més credibilitat a la història, Sebastià Bennasar creu que el més important es remoure la consciència del lector on els tecnicismes no tenen tanta importància, “si no tenim història per explicar no tenim novel·la, per molts tecnicismes que hi hagi”.

Acabem la jornada havent descobert un gènere literari tan concret com és la novel·la negra i havent parlat d’inspiracions i mètodes de creació que, al cap i a la fi, tenen com a propòsit arribar al lector de manera eloqüent.


Ens veiem a la 14a Setmana de la Comunicació!




Crònica: Maria Cabello
Fotografia: Lucía Ramón, Andrea Puente, Anna Jordan, María Vilas, Carla Mateo, Erica Pagani i Paz Villaseñor
Gravació i edició vídeo: Marc Perelló, Marc Guillén, Ester Cunillera, Eric Carrasco, Sergi Masip i Danny Gismondi 
Redacció i locució vídeo: Abundi Bordera

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada